Vés al contingut

Logo del permi assaig "Pensa més"

El jurat estarà format per professors de la UAB de diferents especialitats i per altres persones que tinguin un reconeixement i prestigi públic destacat per la seva aportació acadèmica o intel·lectual. 

En aquesta primera edició, el jurat el conformen:
 

Salvador Cardús i Ros

És doctor en Ciències Econòmiques, periodista i investigador visitant a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), a la Universitat Cornell (Estats Units) i al Queen Mary College de Londres. Va ser professor visitant a la Universitat de Stanford el 2016. Ha estat director del Departament de Sociologia i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB. És professor d’Epistemologia de les Ciències Socials i de Sociologia de la Comunicació a la UAB.

Ha investigat en temes de sociologia de la religió amb el Dr. Joan Estruch. També ha fet recerca en sociologia dels mitjans de comunicació i sociologia de la immigració i les identitats. Ha publicat una dotzena de llibres, d’entre els quals destaquen: Plegar de viure (1981), amb Joan Estruch, Saber el temps (1985), El desconcert de l’educació (2000), Concili amb folre i manilles (1995), El camí de la independència (2010) i El temps i el poder (2016). En l’àmbit local ha publicat Estalvi, ciutat i progrés, 125 anys de la Caixa d’Estalvis de Terrassa (2001) i ha dirigit Els terrassencs del segle xx. Immigració, identitat i canvi (2005).

Ha assessorat programes de TV3, com Ciutadans, Les coses com són i Vides privades. Va crear i dirigir la revista Crònica d’Ensenyament (1987–1988) i va ser subdirector del diari Avui (1989–1991). Ha col·laborat durant divuit anys a La Vanguardia fins al 2017. Escriu regularment als diaris Ara i Diari de Terrassa i als setmanaris La República i El Temps.

És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat, i ho va ser del Consell Assessor de la Transició Nacional fins a la seva suspensió en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. 



Marina Garcés i Mascareñas

És doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona (2001) i professora titular de Filosofia a la Universitat de Saragossa. Actualment és professora agregada a la Universitat Oberta de Catalunya, des d’on dirigeix el màster universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis.

És impulsora del projecte col·lectiu Espai en Blanc, de pensament crític i experimental, i autora de diferents llibres, d’entre els quals destaquen: En las prisiones de lo posible (2002), Un mundo común (2012), Filosofía inacabada (2015), Fora de classe / Fuera de classe (2016), Nova il·lustració radical / Nueva ilustración radical (Premi Ciutat de Barcelona 2017), Ciutat princesa / Ciudad princesa (2018) i Escola d’aprenents (2020).



David Jou i Mirabent

És doctor en Ciències Físiques i catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la UAB. Ha obtingut diversos premis d’investigació, com ara el Premi Rei Joan Carles I (1986), la Medalla Narcís Monturiol (1991) i el Premi Ciutat de Barcelona (1993). És membre, entre d’altres, de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ha desenvolupat una extensa obra de recerca en termodinàmica de processos irreversibles, amb cinc llibres i més de dos-cents articles publicats en editorials i revistes de difusió internacional. També té una prestigiosa trajectòria com a poeta en llengua catalana i alguns dels seus poemes han estat traduïts a altres idiomes, com l’anglès, el castellà, el francès i el rus.



Jordi Julià i Garriga  

És doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professor d’aquestes matèries a la UAB. S’ha especialitzat en l’estudi de la literatura contemporània, el gènere de la lírica, la poesia de l’exili i la figuració artística de la identitat. Així mateix, ha escrit diferents llibres dedicats a l’obra de Mercè Rodoreda, Màrius Torres i Gabriel Ferrater (de la crítica del qual es va ocupar la seva tesi). Algunes de les seves obres han merescut premis d’assaig i d’investigació, nacionals i internacionals: Al marge dels versos (1999), Un segle de lectura (2001), La perspectiva contemporánea (2004), La mirada de Paris (2004), Poètica de l’exili (2011), Els cants de l’èxode (2015), L’autor sense ombra (2015) o Poesia i identitat (2016), entre d’altres. Com a poeta, ha publicat una vintena de llibres que han obtingut alguns dels guardons més importants de poesia en català.



Marta Pessarrodona i Artigues

És poeta, narradora i traductora. També ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), L’amor a Barcelona (1998), Animals i plantes (2010) i Variacions profanes (2019). Ha publicat diversos llibres sobre dones destacades, com Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998) o Mercè Rodoreda: un retrat (2003), així com la biografia Mercè Rodoreda i el seu temps (2005) i Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006), que aplega semblances de Dolors Monserdà i Montserrat Roig, entre d’altres.

També és autora de narracions i assajos com Fauna (1994), [Quasi] tots els contes (2011), França 1939. La cultura catalana exiliada (2010 i 2019, 2a edició), L’exili violeta (2010) i Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury (2013). També ha publicat Jacint Verdaguer: una biografia (2016) amb la col·laboració de Narcís Garolera. Ha traduït, entre d’altres, Louis Althusser, Gerald Brenan, Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Marguerite Duras, Virginia Woolf i E. M. Forster. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; el 2010, el Premi Nacional de Literatura; el 2006, el Premi Enric Prat de la Riba d’assaig, i el 2019, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.